Eulàlia, formosa donzella
i el desert de Sarria.
La rosa ensangonada de Sant Jordi
i la abrandada llançada
ferint el drac bròfec
L’esfilagarsada capa flamejant
de l’etern errant, compte l’Arnau
El cavall burell del Serrallonga valent
guerriller del ideal i pagès de la terra.

 

Una matinada fresca, jo me’n vaig anar a caçar.

Vola, VOLA, vola, la perruca del Virrei Amat Sota, SOTA, sota, un frontis d’angelets barrocs

 

Sí n’eren tres tambors
que en venen de la guerra....

En la lluent cambra de l’amor,
hi cantaré una cançó,
valent arrencaré la flor,
per l'aimadora que em doni conhort

 

Quan jo n’era petitet festejava i presumia....

Ara tornen, ara hi van
per camins i serralades
a les viles selvatanes
i a la Rambla de les Flors
A la revolta, fora tot el postís !
i amb nova falç, citem Pau Claris

 

Rossinyol que vas a Franca, rossinyol, encomanem a la mare....

En aquests braços ardents m’hi deixaré l’adéu quan fugi per nous camins fins el naufragi.

 

A la vora de la mar n’hi ha una donzella....

Les minyones de les fabriques tèxtils i els estudiants de Llotja, tots empunyen estelades, ja somnien en demà.

 

Un pobre pagès tenia una filla Tenia quinze anys i encara no fila...

Companys, Rosa de foc i una idea al cor.
Primavera cor endins,
tots fent un país, AMUNT!

 

Ramon (1964)

Dedicat al cançoner del poble, fresc com un matí matinet de Juny i al poeta Salvat i al meu oncle Sadurní, que és aquí però no el reconeixeré, perquè darrera li vaig i mai no l’enxamparé.